El matrimoni: un camí de santedat

Vocació laical

La Victoria i en Mario es van casar el 16 de setembre de 2023. Viuen el matrimoni com una vocació laical, “que pretén ser camí de santedat a través de la relació amb una persona concreta; en el meu cas, del meu marit”, afirma la Victoria Marquina, metgessa especialitzada en l’aparell digestiu i col·laboradora de la Pastoral de la Salut de Barcelona. “El Senyor em crida a través d’en Mario per viure junts aquest camí cap a Déu, per al qual cal comprensió entre els esposos, perquè el matrimoni és un do i una tasca de responsabilitat que té com a centre Déu”, afegeix.

El matrimoni és també una vocació que requereix compromís?

La vocació sempre és una crida, i com a crida exigeix una resposta, a la qual li cal una tasca. El do, el regal d’una vocació concreta com és el matrimoni exigeix una responsabilitat, que és el compromís -no forçat, en la llibertat-; i el matrimoni és una proposta tan atractiva, la que el Senyor fa als esposos, que al final el compromís és gairebé espontani, si s’està ben predisposat. Per obtenir aquesta obertura al compromís cal una predisposició de vida d’oració, un silenci interior per poder escoltar la crida, i també un desig gran d’una vida plena, saciada, no estreta ni petita. Ha de ser més gran el desig que la por del compromís.

Però avui hi ha una certa por al compromís…

Avui hi ha un cert egoisme, que fa que ens busquem a nosaltres mateixos abans d’estimar a l’altre. Al matrimoni se’ns demana una entrega plena. La pèrdua de fe en la societat actual pot portar a que aquesta crida s’escolti molt fluixet, a no comprometre’s. A l’Església tenim bons exemples, com ara els nostres pares, que sí que han respost a la crida amb l’entrega a la família.

De què li estàs més agraïda a Déu?

Li estic profundament agraïda de què hagi posat a en Mario en la meva vida, de que ens hagi cridat a una vocació matrimonial junts. Molt agraïda perquè ens ha donat la seva gràcia per viure un nuviatge de forma cristiana, que ens ha donat més fortalesa i que ens ha permès establir les bases i els fonaments per valorar el matrimoni, una vocació preciosa.

Òscar Bardají i Martín

El papa demana pregar per la formació dels seminaristes i religiosos/as aquest mes de maig


Cada mes el Sant Pare difon la seva intenció d’oració a través del Vídeo del Papa. Una iniciativa desenvolupada per la Xarxa Mundial d’Oració del Papa.

En aquest mes de maig ens demana que resem per: La formació de religiosos, religioses i seminaristes.

Preguem perquè els religiosos, les religioses i els seminaristes creixin en el seu camí vocacional a través d’una formació humana, pastoral, espiritual i comunitària, que els porti a ser testimonis creïbles de l’Evangeli.

“Una vocació és com un diamant en brut. Abans que res, un bon sacerdot, una monja han de ser treballats per la gràcia del Senyor, han de ser persones conscients dels seus límits i disposades a portar una vida de pregària”.

El papa Francesc fa èmfasi en el fet que aquesta formació ha de ser “integral”. No acaba en un moment determinat sinó que la persona mai ha de deixar de formar-se.

També dona molta importància a la vida comunitària, a la vida fraterna, i en què des d’un inici han d’estar en contacte amb la vida de les persones que tenen al voltant.

En definitiva, el Papa ens invita a pregar perquè els religiosos, religioses i els seminaristes creixin constantment en una integració com a persona intel·lectual, humana, afectiva i espiritualment.

Vetlla de pregària per les vocacions 2024

El passat dissabte 16 de març va tenir lloc la tradicional vetlla de pregària per les vocacions al Seminari Conciliar de Barcelona.

Joves, nens, pares, avis i persones de totes les edats van respondre a aquesta crida d’oració i es van unir en la capella del seminari tot elevant la seva súplica a Déu per l’augment de vocacions sacerdotals a la nostra arxidiòcesi.

Revivint la vetlla

Abans d’iniciar l’adoració, el seminarista Andreu Salinas, que serà ordenat el pròxim dissabte 23 de març a la parròquia de Sant Josep Oriol, va donar un petit testimoni sobre la seva vocació.

Després d’això, va tenir lloc l’exposició del Santíssim i es va llegir el passatge de l’evangeli de la crida de Jesús a Mateu per seguir-lo (Lc 5, 27-28). El Cardenal va demanar a Déu per les vocacions confiant plenament que és a través dels sacerdots que es compleix la paraula de Jesús:

“Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.” (Mateo 28, 16)

És a dir, el sacerdoci, és una vocació d’amor a la comunitat: als nostres pobles, ciutats i barris, són molts els qui esperen portar a terme l’anunci de l’Evangeli i renovar cada dia el Sacrifici de l’Altar que es lliura per la salvació del món. Un do del Bon Pastor que els fa capaços de portar el cel a la Terra.

La nostra oració

Finalment, l’adoració va concloure amb aquesta petició que el Cardenal Omella va adreçar a Jesús, en nom de tothom:

“Oh, Pare, propietari dels sembrats, escolteu les nostres súpliques. Concedeix-nos la determinació de respondre a tu Fill nostre Senyor. El seu Cor ens vol donar les vocacions necessàries perquè la teva Església es mostri fidel i prompta a obeir els teus mandats. Esperit Sant, ànima de l’Església! Mou el cor de molts perquè, units al sacerdoci de Crist, siguin signes del seu amor pastoral i de la seva presència gloriosa. Necessitem sacerdots que donin testimoni de Crist Ressuscitat a semblança dels Apòstols. Que siguin molts els qui, en la mateixa persona de Crist, estimin segons el seu Cor indivís; sacerdots que mostrin a Crist com Espòs de l’Església, donant-t’ho tot per ella; homes que, consagrats a Crist, serveixin la comunió dels diversos carismes al servei de la unitat segellada amb la seva Sang preciosa. Doneu-nos, Senyor, sacerdots marians, fills de Maria, Mare de l’Església, perquè tots puguem renovar el nostre Sí incondicional a ser sants. Amén.”

El pica-pica

En finalitzar l’adoració, la gent va poder gaudir d’un pica-pica, i unes bones hamburgueses per als més atrevits. A més a més, es va presentar el vídeo que el Seminari ha realitzat especialment per aquest dia:

Donem gràcies a Déu per la vetlla i estem segurs que Ell sempre ens escolta!

Recull d’imatges

Jesús capacita als que crida

Quan tenia 15 anys, la Susana era catequista de Primera Comunió a la parròquia d’Urda (Toledo), el seu poble natal. Cantava en el cor, estudiava Gestió Administrativa, sortia amb el seu grup d’amics com qualsevol altre jove de la seva edat… Tenia tot el que necessitava, però notava que li faltava alguna cosa.

“Vaig sentir en el meu interior que per a ser feliç no em calien succedanis; i em vaig adonar que m’havia de lliurar als més necessitats”.

La Gna. Susana García del Álamo és, des de fa 36 anys, carmelita de Sant Josep, una congregació dedicada a la cura dels malalts, ancians i nens. Actualment és superiora general i membre de la junta de la URC.

Per què es va decidir per la comunitat de Carmelites de Sant Josep?

El testimoni de les germanes que hi havia al poble va ser decisiu per a qüestionar-me per què jo no podia ser com elles, que dedicaven la seva vida a estar amb nens, joves, matrimonis, visitaven ancians i malalts. Per a mi, anar amb elles era sentir-me realitzada i feliç. El que em va atraure d’elles va ser l’alegria, la seva generositat, la seva proximitat, que m’obrissin les portes i que em fessin sentir a casa des del primer moment.

Com viu el dia a dia?

A banda de les tasques de la responsabilitat que m’han confiat les meves germanes, acompanyo un grup de revisió de vida d’ACO, col·laboro amb l’URC, formo un grup d’acompanyants, el ritme de la vida de comunitat… Abans donava classe en una de les nostres escoles i acompanyava grups de joves.

Què li diria a una persona que està valorant fer el pas a entrar a la vida religiosa?

Que escolti en el silenci del seu cor el que Jesús li demana, li ofereix i li regala; que s’obri a l’Esperit perquè actuï i, sobretot, que no tingui por, perquè quan Ell es fixa en algú li dona força per respondre’l. Que s’aventuri a viure en plenitud la seva vida des d’Ell, amb Ell i per a Ell i els altres.

Òscar Bardají i Martín

Grup Samuel

Què és?

Un espai on els nois entre 10 i 17 anys poden discernir la seva vocació, pregar, rebre formació i compartir amb altres nois sobre Jesucrist.

En què consisteix?

El Grup Samuel ofereix un servei d’acompanyament en el descobriment vocacional a nois d’entre 10 i 17 anys amb trobades un cop al mes, fent una petita sortida.

Per altra banda, està el Grup d’escolans que tenen una sèrie de trobades a l’any, on les convivències de l’estiu tenen un gran pes.

Vols saber més informació?

Contacta amb: grupsamuel@seminaribarcelona.cat

Plans de Déu

Mn. Alberto Para es va llicenciar en Dret l’any 1998 i va exercir d’advocat fins que va ingressar a la Congregació dels Sagrats Cors, el 2009, on va romandre fins al 2017. L’any 2019 va rebre l’ordenació sacerdotal i actualment és rector de les parròquies Sant Francesc d’Assís i Patriarca Abraham, i director del Secretariat Diocesà de Catequesi de Barcelona. Mn. Alberto, que encoratja tothom a fer catequesi —perquè la formació «alimenta la nostra vida de fe»—, anima a fer el pas als joves que estiguin valorant entrar al Seminari.

Com vas sentir la crida?

El meu camí, com el de tots, no es pot resumir fàcilment. A l’adolescència vaig descobrir la vocació cristiana. Quan ja tenia la vida encarrilada, vaig sentir la crida a la vida religiosa, com a religiós de la Congregació dels Sagrats Cors, que és on va néixer, créixer i madurar la meva fe. Finalment, després de fer els vots perpetus, de dos anys de pregària, d’acompanyament espiritual, i de fer els exercicis espirituals, vaig finalment discernir que el Senyor em cridava a la vida sacerdotal diocesana.

Ara ets més feliç que abans?

Jo m’he sentit fonamentalment feliç en totes les etapes de la meva vida. Però si respons a la crida del Senyor aconsegueixes una pau interior que et fa sentir que has trobat el teu lloc al món. Dir sí al Senyor implica estar al servei de la comunitat cristiana. És molta responsabilitat, però quan algú que acompanyes dona un pas més cap al Senyor fa que brolli un gran goig.

Què li diries a un jove que s’estigui plantejant fer el pas?

Si sents que el Senyor et convida a donar un pas més, cuida la teva pregària amarada de la Para u la de Déu, i comparteix-lo amb algú que tingui més experiència de fe que tu. Descobrir la teva vocació et permetrà tenir clar el sentit de la teva vida. Sant Agustí, a les seves Confessions, et diria «Ens vas fer, Senyor per a tu, i el nostre cor està inquiet, fins que descansi en tu» (l, 1, 1).

Òscar Bardají i Martín

Vetlla de pregària per les vocacions

Convidem a tots els joves de la diòcesi a unir-se a la tradicional vetlla de pregària per les vocacions al seminari.

Aquest any estem preparant una trobada molt especial. Tindrem adoració, frànkfurts i concert!

Cuenta Regresiva

Compte enrere…

Els inicis. Carta del Cardenal

Fa poc temps, el nostre cardenal Joan Josep Omella, ens va encomanar una missió concreta, seguint el desig i manament del Senyor. 

Mn. Jordi Doménech, subdirector de Joventut, va ser nomenat també director del Secretariat de Vocacions, amb la missió d’ajudar cadascú a descobrir la seva vocació, ja sigui una vida dedicada a l’amor familiar, una vida dedicada als carismes i belleses de la vida consagrada o una vida dedicada al ministeri i servei sacerdotal.

“Per dur a terme la seva voluntat i complir amb la nostra missió, necessitem cors generosos que ho donin tot pel Regne i per amor a Crist i als germans”

Això ho fem promovent la pregària i la cultura vocacional; oferint atenció personalitzada, organitzant trobades de discerniment i facilitant recursos de temàtica vocacional, i per dur a terme la seva voluntat i complir amb la nostra missió, necessitem cors generosos que ho donin tot pel Regne i per amor a Crist i als germans.

Segueix-me. Un recés de discerniment vocacional per a nois

Per altre banda, volíem demanar-vos també oracions, per tots els joves que participaran en el recés vocacional per a nois, predicat pel Bisbe David Abadias, que tindrà lloc el cap de setmana del 9 al 11 de febrer, al Santuari de Lord.

Vols unir-te a la xarxa de pregària per les vocacions?

Una xarxa de persones pregant durant 24 h al dia per demanar al Senyor vocacions per a la nostra arxidiòcesi. Inscriu-te! Aquesta xarxa està promoguda pel cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona.

“Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors” (Mt 9, 38). Perquè és Jesús mateix que ens ho demana. La xarxa és una oportunitat per a dur-ho a terme.

La vocació és avui! La missió cristiana és per al present! I cadascun de nosaltres està cridat —a la vida laical, en el matrimoni; a la sacerdotal, en el ministeri ordenat, o a la d’especial consagració— a convertir-se en testimoni del Senyor, aquí i ara.

La veritable felicitat

L’alegria de ser sacerdot

Mn. Josep Vives porta més de 40 anys al servei de la catedral de Barcelona, de la qual n’és canonge i arxiprest –responsable del culte i la pastoral-. En tot aquest temps, el que el fa més feliç és “poder estar al servei de Jesucrist i, amb Ell, al servei de les persones que acuden a la Catedral”. “Em fa feliç que tothom se senti acollit i estimat –afegeix-. I en l’atenció pastoral, escoltar i ajudar; també celebrar la fe, principalment l’Eucaristia, amb els germans canonges i els fidels vinguts d’arreu de l’Arxidiòcesi i d’altres llocs”

“Em fa feliç que tothom se senti acollit i estimat”

Per què es va fer sacerdot?

Cada vocació al sacerdoci té una història personal. En el meu cas, ja de ben petit deia que volia ser sacerdot. Aquest desig venia, de ben segur, de Déu mateix, sense que jo me n’adonés. M’hi va ajudar molt a descobrir-ho el fet de tenir uns pares i una família molt cristiana. Recordo, per exemple, que cada diumenge anàvem tots plegats a la missa de la parròquia. I cada dia, al vespre, resàvem junts el rosari.

Com es pot ajudar a fer despertar una vocació?

Déu es val de moltes maneres. Una de molt important és l’atractiu que té el testimoniatge d’una vida autènticament sacerdotal, viscuda amb humilitat i senzillesa, irradiant l’alegria de ser prevere. Es pot ajudar, també, invitant els joves a fer-se aquesta pregunta: Jesús, què vols de mi? I encara, preguntant directament a un jove o a un noi: no has pensat mai si Déu et crida al sacerdoci?

Per ser un bon prevere cal viure i gaudir la litúrgia?

Sabem que la litúrgia és el cimal i la font de la vida de l’Església. Dono gràcies a Déu perquè moltes vegades he tingut el goig d’acompanyar els seminaristes per preparar amb ells diverses celebracions a la nostra Catedral, particularment el Tridu Pasqual. Sempre hem assajat amb il·lusió, conscients del do que en cada celebració Crist ens ofereix de trobar-nos amb Ell i d’implicar-nos amb Ell.

Òscar Bardají i Martín