1. Què és el diaconat?

El diaconat és un dels tres graus del sagrament de l’Ordre Sagrat, juntament amb el sacerdoci i l’episcopat. Segons el Directori per al Ministeri i la Vida dels Diaques Permanents, el diaconat permanent és una vocació de servei a l’Església, que inclou el ministeri de la Paraula, de la litúrgia i de la caritat (n. 22). Els diaques són «signes visibles del Crist servidor» i tenen la missió d’inspirar els fidels a viure l’Evangeli amb una actitud de servei.

2. Quan i qui els va instituir?

El diaconat va ser instituït en els primers anys de l’Església, com es descriu al llibre dels Fets dels Apòstols (Fets 6, 1-6), quan els Apòstols van designar els primers diaques perquè assistissin a les necessitats de la comunitat , especialment als pobres i marginats. El Directori també explica que el diaconat va existir de manera estable a l’Església primitiva i després, durant segles, es va mantenir com una etapa temporal cap al sacerdoci. Va ser restaurat com una vocació permanent al Concili Vaticà II, reconeixent el seu valor independent com un «signe de servei a la comunitat cristiana» (n. 16).

3. En què consisteix aquesta vocació de manera permanent?

La vocació al diaconat permanent implica una consagració per servir l’Església de manera estable, vivint l’Evangeli mitjançant l’exercici de tres ministeris específics: el de la Paraula, la litúrgia i la caritat (n. 23). que els diaques permanents estan cridats a «servir el poble de Déu» a través de la predicació, l’ensenyament i l’assistència als sagraments. la missió de treballar en la promoció de la justícia i l’ajuda als pobres i marginats, sent un exemple de «Crist servidor» a la seva vida i ministeri (n. 42).

4. Quin paper desenvolupen en el dia a dia?

Els diaques permanents tenen un paper essencial i pràctic en la vida de l’Església, recolzant les parròquies, els rectors i el poble fidel de moltes maneres. La seva vocació és servir en àrees concretes de la comunitat eclesial, i encara que no tenen les mateixes funcions sacramentals que un sacerdot, ofereixen un suport pastoral significatiu i ajuden l’Església a arribar més directament a les persones. Algunes de les tasques pràctiques que realitzen inclouen:

1. Administració de sagraments: Els diaques poden batejar, presidir matrimonis i oficiar funerals (sense Missa), cosa que permet que els sacerdots s’enfoquin en altres tasques i assegura que aquestes celebracions puguin donar-se amb més freqüència i atenció personalitzada.
2. Predicació i ensenyament: Els diaques estan autoritzats per proclamar l’Evangeli i donar homilies a la Missa. També ajuden a formar i educar el poble de Déu, impartint catequesis, tallers i estudis bíblics a les seves comunitats.
3. Assistència a la litúrgia: En les celebracions litúrgiques, els diaques tenen un paper important, ajudant el sacerdot a l’altar i portant la comunió als fidels, en particular als malalts i ancians, que no poden assistir a Missa. Això facilita una proximitat més gran amb la comunitat i assegura que ningú es quedi sense atenció espiritual.
4. Visita als malalts i assistència en obres de caritat: Molts diaques visiten hospitals, llars de gent gran i centres de detenció, portant consol, oració i la Paraula de Déu als més necessitats. La seva presència és un vincle d’esperança i de solidaritat entre l’Església i els qui es troben en situacions difícils.
5. Direcció i orientació espiritual: Els diaques també brinden acompanyament espiritual a persones i famílies, recolzant-les en moments de crisi o dubtes, i guiant-les a la seva vida de fe.
6. Suport a l’administració parroquial: Molts diaques ajuden a l’administració de la parròquia, col·laborant en l’organització d’activitats i en la gestió de recursos, la qual cosa és una ajuda invaluable per als rectors.
7. Compromís social i pastoral: Sovint, els diaques permanents estan involucrats en projectes d’ajuda social, com ara menjadors comunitaris, suport a immigrants, programes de reintegració per a exreclusos, i altres iniciatives que ajuden a respondre a les necessitats locals.

En conjunt, aquestes tasques fan dels diaques permanents veritables servidors i ponts entre l’Església i la comunitat, permetent una atenció més personalitzada, propera i constant. Gràcies al seu compromís, els rectors tenen el suport que necessiten per atendre les seves comunitats de manera més àmplia i eficaç, i els fidels hi troben una presència que inspira i reforça la seva vida cristiana.cia que inspira y refuerza su vida cristiana.

5. Qui pot ser admès?

Per al diaconat permanent, poden ser admesos homes catòlics batejats que responguin a certs requisits dedat i estat de vida. En el cas dels candidats casats, han de tenir almenys 35 anys, comptar amb el consentiment de la seva dona i haver viscut el sagrament del matrimoni amb fidelitat. Els homes solters han de comprometre’s al celibat. El Directori assenyala que els candidats han de tenir una vida sòlida de fe, maduresa humana i disposició per servir l’Església (n. 80). A més, cada diòcesi té un procés de formació i discerniment per assegurar que els candidats estiguin preparats per a aquesta crida.

6. A Barcelona. Contacta.

El diaconat permanent no és un lloc de treball sinó una crida del Senyor. Per això els candidats al diaconat permanent responen a una inquietud, a una crida que el Senyor els fa i que es consolida en la pregària, com en totes les voacions. Si creus que tens aquesta trucada ho has de dir en primer lloc al teu director espiritual i al teu rector. Ells us ajudaran en el vostre discerniment. Si el rector o director espiritual ho consideren convenient us podeu posar en contacte amb el prevere que s’encarrega d’acompanyar els candidats al diaconat permanent. A la Diòcesi de Barcelona és Mn. Josep Serra. Davant de qualsevol dubte ens podeu enviar un mail a vocacions@arqbcn.cat