La vocació laical

El laïcat és la primera vocació a l’Església. Tots els batejats reben aquesta vocació al seu baptisme, una crida a viure la seva fe i el seu compromís cristià enmig de les circumstàncies ordinàries de la vida: a la feina, a la família, en les relacions humanes, en els problemes i dificultats, en el servei als altres.

La vida del fidel laic té com a objetiu conèixer i donar a conèixer la radical novetat cristiana que té el seu origen en el Baptisme. Els laics contribueixen a la missió de l’Església per la seva participació activa a la litúrgia, a l’anunci de la Paraula de Déu i a la catequesi. Però també, de manera especial, fent present Crist en les realitats ordinàries: el seu lloc és el món professional, social, econòmic, cultural i polític.

Pensant en els fidels laics, el papa Francesc convida tota l’Església a un “somiar junts” que es converteix en missió especial que impulsa a descobrir la riquesa del laïcat en la vida del Poble de Déu: “Heus ací un bonic secret per a somiar i fer de la nostra vida una bonica aventura. Ningú no pot batallar la vida aïlladament. (…) Es necessita una comunitat que ens sostingui, que ens ajudi i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar cap endavant. Que important és somiar junts!“.

Qui són els laics?

Tots els batejats a excepció dels que, en un moment donat, reben una altra crida del Senyor per a una entrega en un altre camí, o bé pel sagrament de l’orde o bé per una consagració religiosa.

Característiques de la vocació a la vida laical:

1. Testimoni al Món
   • Els laics són cridats a ser testimonis de la seva fe enmig del món. La seva vocació implica dur els valors de l’Evangeli als seus llocs de treball, famílies, comunitats i diverses esferes de la societat.
2. Participació activa a l’Església
   • Encara que no estan vinculats per vots religiosos com els consagrats, els laics tenen un paper actiu a la vida de l’Església. Participen a la litúrgia, la catequesi, el servei pastoral i caritatiu i altres activitats eclesials.
3. Compromís en la vida familiar
   • La vocació laical sovint es viu en el context de la vida familiar. Els laics són cridats a viure la seva fe al si de la família, educant els seus fills en la fe i construint una llar basada en els principis cristians.
4. Treball
   • La vida laical es manifesta especialment a través de la feina i la professió. Els laics són cridats a ser professionals competents i ètics, duent la llum de Crist als seus entorns laborals i contribuint al bé comú.
5. Participació a la societat
   • Els laics són cridats a involucrar-se en els afers socials i polítics de la societat. Han de ser agents de transformació i justícia, promovent valors como la solidaritat, la dignitat humana i la pau.
6. Formació i testimoni
   • Els laics han de preocupar-se per la seva formació espiritual i intel·lectual per a ser testimonis eficaços de la seva fe. Això implica conèixer la doctrina catòlica, aprofundir en la vida d’oració i mantenir una relació íntima amb Jesucrist.
7. Col·laboració amb els sacerdots i religiosos
   • Els laics col·laboren estretament amb sacerdots, religiosos i religioses en la missió de l’Església. Aquesta col·laboració és essencial per a la vitalitat i l’eficàcia de l’Església en el seu conjunt.

La vocació matrimonial

La vocació al matrimoni és una crida a viure una unió íntima i exclusiva entre un home i una dona, que reflecteixi l’amor de Déu i participi en el seu pla d’amor. Aquesta unió no sols és una comunitat de vida, sinó també un compromís que dura tota la vida i està obert a la transmissió de la vida. Els esposos són convidats a la santedat en la vida quotidiana, tant en la seva relació com en l’acolliment i educació dels fills.

El matrimoni té la missió de custodiar, revelar i comunicar l’amor, sent “reflex viu i participació real de l’amor de Déu per la humanitat i de l’amor de Crist per l’Església” (Amoris Laetitia, 67). Aquest amor conjugal no és només un vincle afectiu, sinó un lliurament total, que es concreta en la vida diària i que es converteix en un camí de santificació. Cada espòs, a la seva manera, és per a l’altre “signe i instrument de la proximitat del Senyor, que no ens deixa sols” (Amoris Laetitia, 221).

En el dia a dia, la santedat es viu a través de petits actes d’amor i lliurament mutu, que reflecteixen la fidelitat i la generositat. En paraules del Papa Francesc, “hi ha moltes maneres de ser fidels a l’estil de vida que Jesús proposa per a cadascun… aquesta santedat viscuda en el matrimoni és un reflex preciós de la fidelitat de Déu” (Gaudete et Exsultate, 14).

Així, la vocació matrimonial es converteix en un testimoni viu de l’amor de Déu i la llar on viuen es converteix en una «església domèstica», on els esposos i els seus fills viuen, creixen i comparteixen la fe. D’aquesta manera , el matrimoni aconsegueix la felicitat personal, amb el seu compromís profund i fidel, en el qual tots dos se santificen i reflecteixen en el món l’amor diví. Aquesta unió, al ser un espai sagrat, es converteix en un lloc on es fomenta la vida espiritual i s’educa en els valors de l’Evangeli, contribuint així al bé de la societat i al creixement de l’Església.